Història Cercle d'Amics
Poques entitats a Catalunya poden presumir d'haver arribat als cent anys de vida El Cercle d'Amics ja ha entrat en aquest grup selecte d'entitats.
Els antecedents més directes del Cercle d'Amics cal buscar-los en dues entitats fundades al segle XIX, en la dècada dels seixanta: per un costat, el Casino d'Alcover, fundat l'any 1861, i, per un altre, el Centre d'Alcover, fundat l'any 1864. Pel que fa a la primera, el Cercle d'Amics va néixer d'una escissió de l'esmentada entitat i, quant a la segona, el seu caràcter apolític fou el que s'aplicà, anys més tard, al Cercle d'Amics.
Es tractava de dues entitats culturals i recreatives, però diferien en perfil ideològic de l'entitat i dels seus membres: el Casino d'Alcover era més conservador i dinàstic i el Centre d'Alcover, més liberal i, anys més tard, republicà.
L'any 1881 neix una nova societat, el Círculo de Alcover, fruit d'una escissió del sector liberal i <<regionalista>> del Casino d'Alcover.
D'aquesta darrera entitat, en destacarem alguns aspectes que demostren que és l'antecedent directe del Cercle d'Amics. En primer lloc, el nom mateix, Círculo, encara que en castellà perquè d'altra manera no haguessin obtingut el corresponent permís del Govern Civil; en segon lloc, el primer president és Francesc Pelliser, l'aleshores alcalde i també la persona que va llogar el primer immoble on es va ubicar el que anys després va ser el Cercle d'Amics. També cal destacar que al Círculo de Alcover hi havia altres persones que més tard jugaren un paper important en la nova entitat, com ara Joaquim Domingo, que en la rectificació dels estatuts de 1882 apareix com a comptador de l'entitat i els fills del qual, anys més tard, van ser dels primers socis que va tenir el Cercle d'Amics i una part activa de les primeres juntes.
El Círculo va tenir una vida efímera ja que el 1884, tres anys després de la seva creació, és dissolt i els seus membres es reincorporen novament al Casinó d'Alcover, que aquest any es refunda. Es consolida, doncs, el Casino del canvi del segle. Aquest mobilitat de socis es pot observar en noms Joan Barberà, que l'any 1883 era secretari de la primera entitat i, un any després, ja era secretari de la segona.
Aquesta refundació afecta els estatuts de l'entitat, que s'adapta als nous temps: deixa de ser una entitat tancada, ultraconservadora i religiosa i passa a ser apolítica, encara que només estatutàriament. Per exemole a l'article tercer dels estatuts de 1884 es diu: << no es permitido en los socios entrar en discusión sobre materias religiosas y políticas, ni promover cuestiones que puedan afectar la delicadeza de otra persona. Queda también prohibido a los socios, el discutir y censurar en público los actos realizados por la Junta Directiva y por la Sociedad, debiendo siempre todo socio hacer las reclamaciones que crea conveniente por miedo de un escrito dirigido al Presidente>>.
A l'Alcover de les darreres dècades del segle XIX, igual com a la resta de Catalunya, s'observa una bipolarització social que, de forma molt esquemàtica, podem resumir de la següent manera: per un costat, els parcers i obres, amb idees esquerranes, federalistes i republicanes, i, per l'altre costat, els propietaris, amb idees més conservadores i dinàstiques, encara que les idees <<regionalistes>> cada vegada prenien més força. Aquesta bipolarització afavoria que cada sector social comptés amb la seva entitat recreativa i d'esbarjo: els primers, les diverses tavernes i centres republicans que es van anar creant a les darreries del XIX i els segons, el Casino, encara que entre els socis ho havia persones més liberals que altres, la qual cosa provocà una divisió que seria la clau perquè, uns anys més tard, aparegués el Cercle d'Amics.
